Com plantejo les activitats a l’educació artística
Dissenyar una activitat o una seqüència didàctica a l’educació artística no és només una qüestió de continguts o passos ordenats. És imaginar una experiència que commogui, que obri portes, que faci moure alguna cosa dins dels infants o joves que tenim davant. Quan planifico una proposta, em pregunto com fer que sigui activa, participativa i realment significativa. Que capturi l’atenció, que generi ganes de crear, de pensar, de compartir. Que no deixi indiferent.
Amb els anys he anat identificant tres grans moments que sempre intento tenir presents: la introducció, el desenvolupament-creació i el tancament. Aquesta estructura m’ajuda a mantenir l’equilibri entre intenció, emoció i claredat.
Us la comparteixo aquí, amb l’esperança que us pugui ser útil.
1. Introducció: obrir portes, despertar preguntes
- Despertar la curiositat a partir d’un element que provoqui: una imatge, un so, un moviment, un objecte, un text, un comentari, un vídeo, una incògnita o un desafiament.
- Afavorir la reflexió inicial, individual i compartida, donant espai a les preguntes dels alumnes i també del docent.
- Potenciar l’expressió oral a través de la conversa ordenada, fomentant la participació del màxim d’alumnes possible.
- Fer explícits els objectius, perquè entenguin per què fem allò que fem i què en volem aprendre.
- Compartir els criteris d’avaluació, perquè siguin clars des del primer moment.
Inspirat per les rutines de pensament de David Perkins i el projecte Visible Thinking de Harvard Project Zero, sovint busco que aquest moment obri espais per a la formulació de preguntes i per fer visible el pensament.
2. Desenvolupament i creació: quan tot comença a “sonar”
És aquí on s’activa el moviment, la creació i el pensament. Totes les activitats que dissenyo intenten contemplar alguns d’aquests elements, que es poden connectar amb la Taxonomia de Bloom (Bloom, 1956) i també amb les dimensions humanes de l’educació artística:
- Potenciar la memòria i la percepció
- Motivar la reflexió crítica
- Afavorir l’autonomia personal
- Fomentar la col·laboració i cooperació
- Integrar dinàmiques de joc
- Estimular la inspiració i la creativitat
- Ampliar el coneixement i la cultura
- Afavorir el creixement personal
- Potenciar la presa de decisions
- Entrenar habilitats específiques
- Connectar conceptes, emocions i experiències
Tal com defensava Elliot Eisner (2002), l’educació artística té el poder de desenvolupar formes diverses de pensament i d’expressió que sovint no tenen cabuda en altres àrees del currículum. I com apuntava Anna Craft (2005), cal crear espais on els infants puguin explorar la seva pròpia ‘small-c creativity’ —aquella creativitat quotidiana i personal, sense la pressió d’un producte perfecte.
3. Tancament: tornar amb una mirada nova
- Integrar i donar sentit a allò treballat, fent-ho créixer més enllà de l’activitat concreta.
- Oferir una metacognició guiada, perquè els infants prenguin consciència del que han après, viscut o sentit.
- Permetre l’autoavaluació i coavaluació, a partir dels criteris compartits al principi.
- Reflexionar com a docent sobre l’eficàcia pedagògica de la proposta.
Aquest moment no és només per tancar: és per reconèixer el camí recorregut. Per mi, aquest espai de retorn és tan valuós com l’inici: hi descobrim significats que no havíem vist, i sovint, el veritable impacte de l’activitat.
Per acabar
Aquest és el marc que guia el meu dia a dia a l’aula. No com una estructura rígida, sinó com una brúixola per construir experiències educatives amb sentit. Espero que et pugui servir per repensar o enriquir les teves pròpies pràctiques.
I, si tens dubtes o ganes de compartir com t’ho planteges tu, estaré encantat de llegir-te.