L’article presenta una anàlisi del conte com a recurs metodològic i didàctic dins l’àmbit educatiu, des d’un enfocament competencial.
La paraula “conte” ve del llatí “computus”, càlcul, derivat de “computare”: contar, calcular. L’accepció de “narració breu” sorgeix de la idea d’enumerar fets.
Socialment, entenem el conte com una trobada amb la literatura, ja sigui amb la família o a l’escola, on s’utilitza com a eina per introduir als més petits a l’aprenentatge de la lectoescriptura, així com per començar a adquirir hàbits lectors des del coneixement del context, la fantasia, la imaginació i la construcció del lèxic, entre d’altres factors com la dicció, la pronunciació o l’entonació.
Tal com afirma Zambrano (2014), “per al professorat i per a la família, el conte és l’oportunitat per acompanyar els petits en la transmissió de valors i riquesa de la cultura pròpia i de la societat en què viuen”.
El conte és el mecanisme més eficaç per transferir els valors i cultura d’un poble cap a les noves generacions. Els contes de tradició oral són eines de difusió dels coneixements i sabers ancestrals, construïts de forma col·lectiva i considerats essencials per a la vida.
Com defineix Ros (2012), els contes, com tota obra literària, són en si mateixos educatius. Contribueixen a la formació de la consciència de les persones —moral, cognitiva i afectiva—, potencien l’atenció, l’escolta eficaç, la concentració, la memòria, el desenvolupament de la comprensió verbal, la sensibilitat estètica, la imaginació i la capacitat d’afrontar situacions diverses. A més, emeten imatges simbòliques que expliquen el món social i funcionen com a element socialitzador i transmissor de valors.
Com a recurs didàctic i metodològic
El conte és un recurs vàlid i útil per desenvolupar tot tipus de competències, continguts i habilitats. Amb una bona estructuració didàctica, podem treballar:
· Conèixer i apreciar els valors i normes de convivència amb actitud crítica i responsable.
· Potenciar la imaginació, la creativitat i l’autoconeixement.
· Desenvolupar competències artístiques i lingüístiques.
· Fomentar l’hàbit lector i/o l’escolta activa.
· Treballar l’expressió oral, escrita, corporal i artística.
· Promoure el pensament crític i l’actitud positiva.
· Conèixer i valorar l’entorn natural, social, econòmic i cultural.
Aprenentatge de la lectoescriptura
El conte pot adaptar-se a totes les edats, tenint en compte factors com el lèxic, l’extensió o els elements visuals.
Segons Frith (1989), citat per Prado Aragonés (2004), trobem dues grans etapes en l’aprenentatge lector:
A) Aprenentatge de la mecànica lectora:
1. Etapa logogràfica
2. Etapa alfabètica
3. Etapa ortogràfica
B) Desenvolupament de la lectura comprensiva:
– Cicle inicial: llibres de 30-40 pàgines, amb moltes il·lustracions.
– Cicle mitjà: més fluïdesa lectora, llibres de fins a 100 pàgines amb capítols.
– Cicle superior: pas cap al llibre juvenil, amb temes com l’amistat i la colla.
El conte i el desenvolupament social
El coneixement social es construeix a través de l’experiència i les interaccions. Els contes formen part del procés d’interiorització de normes i valors socials. Ros (2012) explica que el coneixement social és la manera com les persones comprenen el món que les envolta, incloent les representacions dels sistemes i institucions socials. Els contes ajuden a formar aquestes representacions i a comprendre què la societat considera correcte o incorrecte.
El conte dins l’aula
El conte és una eina de transmissió de valors i una poderosa eina formativa. Té un gran potencial com a instrument metodològic per a la millora de la comprensió oral, l’adquisició de lèxic, l’expressió de sentiments i l’enriquiment comunicatiu (Padial i Sáenz-López, 2013).
Segons Borda (2002), cal representar el conte perquè l’infant se senti dins la història. Expressions facials, veu, i suport visual ajuden a fixar l’interès i la comprensió. El procés narratiu pot seguir una estructura: marc de referència, personatges, desenvolupament, desenllaç i tancament.
El conte pot promoure també la creació de noves històries per part dels infants, potenciant la creativitat i l’expressió emocional.
El conte i les emocions
Els contes són una eina per identificar, gestionar i expressar emocions. Segons Ibarrola (2003), els contes emocionals haurien de:
· Identificar emocions i sentiments
· Desenvolupar el pensament emocional
· Comprendre la funció de les emocions
· Diferenciar emocions positives i negatives
· Desenvolupar empatia i creativitat
· Exterioritzar conflictes interns
Els contes de Racó musical
Al racó musical hi trobaràs diferents contes per a treballar-los tant a l’aula com a casa. Tots compten amb un rerefons didàctic i pedagògic i s’acompanya de propostes didàctiques per a treballar el text des del desenvolupament artístic i emocional dels infants, adolescents i adults.
Llibres per a educar
- El Descobriment d’en Claudi
- Poemari en collage del Carnaval dels Animals
- El Viatge de les Emocions
- Contes de cançons tradicionals
Referències bibliogràfiques
– Borda Crespo, M. I. (2002). *Literatura infantil y juvenil. Teoría y didáctica*. Granada.
– González, I. (2006). El valor de los cuentos infantiles como recurso transversal.
– Ibarrola, B. (2003). Dirigir y educar con Inteligencia Emocional.
– Padial, R. i Sáenz-López, P. (2013). Els contes populars/tradicionals en educació infantil.
– Prado Aragonés, J. (2004). *Didáctica para el desarrollo de las destrezas discursivas*.
– Ros García, E. (2012). El cuento infantil como herramienta socialitzadora de género.
– Zambrano, T. i Villafuerte, J. (2014). Metodologia per a la producció de contes infantils locals.